O la Gran Trucada de Nadal.
I es qué quan s'acosta Nadal, eixa inquebrantable societat limitada que són els Tipets organitza la partida de truc més fraticida i a cara de gos es puga concebir. L'event consisteix, bàsicament, en comprar sopar-basura, molta 'burra', i jugar a les cartes fins que el cos aguante o algú mora en l'intent.
La novetat d'aquest any era la incorporació, a les condicions de la partida, d'elements de disfressa estrafalaris per amenitzar o, tant si bé, treure de record una foto graciosa com aquesta.
Es venien establint certs precedents que només els ilusos de Saül, Tipet i Albert volien creure que es convertirien en habituals. Tots tenen males partides, i la que jugàrem l'any passat Leandre, Carles i jo va ser realment nefasta, a més de tampoc haver-se emportat la victòria dos anys enrere. Aleshores, les ànsies de revenja eren manifestes.
La partida va transcòrrer amb dos elements totalment al marge, jugant unes mans paral·leles a la realitat: Albert i jo vam trobar prompte el camí de l'alcohol, de manera què tornar amb 28 no ens donava gens de respecte. Mentre jo ficava l'espectacle i el risc, Leandre, que és l'home que es trau el Grau Superior de Valencià sense voler, sempre hi guardava una bona tranca per a les millors ocasions.
Però si hi havia un home en forma aquest era Carles, destrossant el mite aquell sense fonaments de "afortunado en el juego, desgraciado en amores". Va colar un terrible joc fora en la darrera mà, i jo, amb l'èxtasi de la victòria que se'ns negava ja molt de temps, vaig acabar-hi damunt de la taula amb els pantalons baixats com havia promés hores abans, mentre Saül mirava incrèdul el meu penjoll. Aquesta és la darrera imatge que tinc de la nit.
Pot ser aquesta cel·lebració a l'estil 'Amèrica guanya la Ryder Cup' va ser desmesurada, però qui es controla baix els efectes de la beguda i de la revenja materialitzada... A la fi, l'objectiu era convertir la GT de Nadal en un event memorable, i pense que es va aconseguir.
P.D.: Algunes persones tornen de vegades a aparèixer per recordar-nos que hi ha vida més enllà d'ú mateix, i una vesprada de diumenge es trastoca per acabar agafant-se fort a una mà freda, plorant sobre una taula i cantant baix la plutja.
6 comentarios:
... aunque alguna palabra se me escapa, creo que he comprendido lo que pasó cuándo acabasteis (y perdiste) la partida... Juli, eres incorregible!^^ ¿me preguntó qué os inventaréis el año que viene? :)
Una muestra más de que el valenciano no se entiende en Madrid.
Corrijo. Ganamos la partida.
exijo traduccion al menos subtitulada de tal hazaña sin igual!!!
al menos un resumen!!
feliz año precioso
Abstract para la gente de Madriz.
Espontáneamente surgió un grupo de élite de Ingeniería Química que conformamos 6 amigos, y nos hacemos llamar los 'Tipets'. Todos los años organizamos por Navidad una partida de 'truc', que es el equivalente valenciano del mus, pero con mucho más aliciente y mucha más emoción. Además, yo patenté el 'truc' a 6, lo que confiere a la partida una diversión inigualable, si encima se mezcla con el alcohol, que es lo que pasó el otro día.
Mi equipo venía dos años perdiendo ya, a cual más humillantemente, pero este año tuvimos la suerte de cara y los estragos de la bebida jugaron a nuestro favor, porque uno del otro equipo se tajó mucho y estaba jugando en una dimensión paralela, como cuando Andrés Montes retransmite un Osasuna - Getafe, que yendo 0 a 0 en el minuto 90 parece que se haya jugado, por la narración del pelao, la final de la Champions.
Al final ganamos con algunas jugadas maestras y yo, como había prometido, me subí a la mesa y me bajé los pantalones mientras mi amigo Saül miraba atónito como me colgaba el mondongo. Se me fue de las manos, lo reconozco, pero era una victoria que se nos había resistido demasiado.
Y el último párrafo no puedo traducirlo porque no lo podríais entender...
gracias!!!!!!!!
jaja
y enhorabuena
y feliz añoooo!!!!
Publicar un comentario