viernes, 24 de abril de 2009

Otras vidas

Susurrador de cuentos a tu oído,
postor de tu sonrisa sibilina,
degustador de tu néctar prohibido,
bandido en el far west de tu oficina.

Perseguidor de tus causas perdidas,
crupier de tu partida estraperlista,
culpable de tus lágrimas suicidas,
TÉDAX contra tu enojo terrorista.

Misionero en tu cama de noventa,
explorador del atlas de tus piernas,
proscrito en los confines de tu pecho,

arqueólogo estudiando tu osamenta,
espeleólogo rumbo a tus cavernas,
pirata navegante por tu estrecho.

sábado, 18 de abril de 2009

Perfectes

X

X és una nova companya al treball. És de València, fet que possibilita que pugam compartir vehicle a l'anada i la tornada. És indescriptiblement guapa, i té els ulls verds oliva més fascinants que puc recordar. Els nostres caràcters no casen massa, però als dies més febles és difícil no enamorar-se del seu somriure i del seu caminar pels corridors i, el seu perfum, que al principi detestava, ha acabat fins i tot per agradar-me.

X té nòvio, també de València. Porten dos anys junts. Ell la recull un parell de dies a la setmana per anar a la piscina. Als caps de setmana follaran (espere que en algun altre moment també) i faran plans de parella: aniran a un café-teatre, veuran una pel·lícula a casa, faran un sopar amb altres parelles o planejaran alguna excursió amb bicicleta.

X viu fins ara al centre, en un dels carrers més concurrits de València i amb les grans superfícies molt a prop. Hi anirà a viure a Castelló aviat per guanyar qualitat de vida. El seu nòvio no estarà d'acord, però com per a dur-li la contrària a eixa preciositat. A Castelló té una amiga vivint en un pis. Li ha vingut de perles perquè la incorporació es prompte i amb algú de confiança.

Y

Y és un nou company de treball. És de Granada, i ve de treballar alguns anys a altres punts d'Espanya i alguns mesos a Anglaterra. Ha acabat a l'empresa, on des de fa un any ja treballa la seua nòvia, la qual vivia sola i ara ell viu amb ella mentre fan plans per anar a un pis més còmode i per casar-se el més prompte possible. Ella és també increiblement bella. Bellesa del sur, pell morena, cabell rull i ulls blaus. Pura tendressa, pura feminitat. No s'han separat en 6 anys.

Y és, hi ha que reconèixer-ho, un tio d'allò més complet. Està assabentat de qualsevol tema, és bo a la seua professió i fins i tot, bon cuiner. S'aixeca pels matins molt aviat per fer algo d'esport i llegir el diari. A sovint prepara el desdejuni a la seua nòvia mentre ella encara dorm.

Se li veu una persona noble, conscient de què ha canalitzat perfectament la seua vida. Ja pensa en el seu futur pis, en els dos fills i un adoptat que vol tindre, i en apuntar-se a totes les activitat extra-laborals que ofereix l'empresa.

Z

Z és un nou company de treball. És de Castelló, fet que es tradueix en ser una mica el xic mimat de tots qui el coneixen, ja que molts dels actuals treballadors tenen relació amb la seua família, els seus avis, etc. A més, és molt carismàtic, fet que el converteix en un futur home-franquícia de l'empresa.

Z viu a la seua ciutat, clar, i la coneix molt bé. És qui ens guia quan tenim que buscar cap lloc per Castelló i qui ens recomana llocs per anar a menjar. Té molts amics ací, tots els de la carrera i tots els de la Universitat, perquè ha estudiat a la Jaume I. Ha acabat els seus estudis entre Frància i Alemanya, als darrers 2 anys, però la distància no ha sigut suficient per trencar la relació amb la seua parella.

Z és un xic humil, i està ple de veritats trascendents d'aqueixes que s'adquireixen amb l'experiència. És un home savi, al cos d'un home jove.

J

Jo sòc el nou company d'aquestes tres (i moltes altres més) persones a l'empresa. Visc a València, i quan torne per les vesprades, ningú m'està esperant per anar a la piscina, ni per planejar un futur, ni per pegar una volta per la ciutat. València i jo ens vam donar l'oportunitat de la reconciliació, però, a la llarga, pareix que ella i jo no ens acabem d'entendre.

Fer una vida social a València al marge del treball a Castelló, comença a semblar impracticable. Jo estime la meua ciutat, i no m'agrada res Castelló. Per viure necessite algo més que un sostre, un supermercat i un cine. Possiblement necessite gent al meu voltant, gent que encara què poca, ací tinc, i a Castelló no.

Fer passar al meu futur per València és com fer passar un riu per un canal que no és el seu natural. Al final seria pitjor el remei que l'enfermetat. Però, ¿com anar a viure a una ciutat on no es té el presentiment de poder arribar a ser feliç?

Així són els meus dies ara. Rodejat dia rere dia de persones perfectes amb vides perfectes que fan que, la meua quasi-perfecta vida, parega veritablement imperfecta.

sábado, 11 de abril de 2009

10 cosas que no enseñan los colegios

  1. De vez en cuando, a la gente hay que decirle que se le quiere.
  2. Siempre hay alguien esperando a ocupar el lugar que vas a dejar.
  3. Las palabras no llenan (Corolario: y se las lleva el viento).
  4. La vida de una persona es el período mínimo a esperar para juzgarla.
  5. Todo se acaba sabiendo algún día (Corolario: si no quieres que algo se sepa, no lo hagas).
  6. La infelicidad es, matemáticamente, la diferencia entre expectativas y circunstancias personales (Corolario: la felicidad se alcanza conforme esa diferencia tiende a cero).
  7. Lo barato, sale caro; y lo caro, sale caro.
  8. Toda decisión tomada tiene un precio.
  9. La vida no es corta; de hecho es lo más largo que vas a vivir.
  10. El amor es eterno, mientras dura.
Be water, my friend.