sábado, 18 de abril de 2009

Perfectes

X

X és una nova companya al treball. És de València, fet que possibilita que pugam compartir vehicle a l'anada i la tornada. És indescriptiblement guapa, i té els ulls verds oliva més fascinants que puc recordar. Els nostres caràcters no casen massa, però als dies més febles és difícil no enamorar-se del seu somriure i del seu caminar pels corridors i, el seu perfum, que al principi detestava, ha acabat fins i tot per agradar-me.

X té nòvio, també de València. Porten dos anys junts. Ell la recull un parell de dies a la setmana per anar a la piscina. Als caps de setmana follaran (espere que en algun altre moment també) i faran plans de parella: aniran a un café-teatre, veuran una pel·lícula a casa, faran un sopar amb altres parelles o planejaran alguna excursió amb bicicleta.

X viu fins ara al centre, en un dels carrers més concurrits de València i amb les grans superfícies molt a prop. Hi anirà a viure a Castelló aviat per guanyar qualitat de vida. El seu nòvio no estarà d'acord, però com per a dur-li la contrària a eixa preciositat. A Castelló té una amiga vivint en un pis. Li ha vingut de perles perquè la incorporació es prompte i amb algú de confiança.

Y

Y és un nou company de treball. És de Granada, i ve de treballar alguns anys a altres punts d'Espanya i alguns mesos a Anglaterra. Ha acabat a l'empresa, on des de fa un any ja treballa la seua nòvia, la qual vivia sola i ara ell viu amb ella mentre fan plans per anar a un pis més còmode i per casar-se el més prompte possible. Ella és també increiblement bella. Bellesa del sur, pell morena, cabell rull i ulls blaus. Pura tendressa, pura feminitat. No s'han separat en 6 anys.

Y és, hi ha que reconèixer-ho, un tio d'allò més complet. Està assabentat de qualsevol tema, és bo a la seua professió i fins i tot, bon cuiner. S'aixeca pels matins molt aviat per fer algo d'esport i llegir el diari. A sovint prepara el desdejuni a la seua nòvia mentre ella encara dorm.

Se li veu una persona noble, conscient de què ha canalitzat perfectament la seua vida. Ja pensa en el seu futur pis, en els dos fills i un adoptat que vol tindre, i en apuntar-se a totes les activitat extra-laborals que ofereix l'empresa.

Z

Z és un nou company de treball. És de Castelló, fet que es tradueix en ser una mica el xic mimat de tots qui el coneixen, ja que molts dels actuals treballadors tenen relació amb la seua família, els seus avis, etc. A més, és molt carismàtic, fet que el converteix en un futur home-franquícia de l'empresa.

Z viu a la seua ciutat, clar, i la coneix molt bé. És qui ens guia quan tenim que buscar cap lloc per Castelló i qui ens recomana llocs per anar a menjar. Té molts amics ací, tots els de la carrera i tots els de la Universitat, perquè ha estudiat a la Jaume I. Ha acabat els seus estudis entre Frància i Alemanya, als darrers 2 anys, però la distància no ha sigut suficient per trencar la relació amb la seua parella.

Z és un xic humil, i està ple de veritats trascendents d'aqueixes que s'adquireixen amb l'experiència. És un home savi, al cos d'un home jove.

J

Jo sòc el nou company d'aquestes tres (i moltes altres més) persones a l'empresa. Visc a València, i quan torne per les vesprades, ningú m'està esperant per anar a la piscina, ni per planejar un futur, ni per pegar una volta per la ciutat. València i jo ens vam donar l'oportunitat de la reconciliació, però, a la llarga, pareix que ella i jo no ens acabem d'entendre.

Fer una vida social a València al marge del treball a Castelló, comença a semblar impracticable. Jo estime la meua ciutat, i no m'agrada res Castelló. Per viure necessite algo més que un sostre, un supermercat i un cine. Possiblement necessite gent al meu voltant, gent que encara què poca, ací tinc, i a Castelló no.

Fer passar al meu futur per València és com fer passar un riu per un canal que no és el seu natural. Al final seria pitjor el remei que l'enfermetat. Però, ¿com anar a viure a una ciutat on no es té el presentiment de poder arribar a ser feliç?

Així són els meus dies ara. Rodejat dia rere dia de persones perfectes amb vides perfectes que fan que, la meua quasi-perfecta vida, parega veritablement imperfecta.

4 comentarios:

J. Roigé Riera dijo...

Perfectes perfectes no se... Relax baby, l'ideal de vida en la que tens parella, casa, gossos, nens, no prefereixes que quedi una mica lluny? Quina mania que teniu els valencians a comprar pisos, frueix amb les persones que t'envolten i sigues feliç.

En dues setmanes a aquesta hora t'estaré portant a l'estació de Salou amb una de les pitjors ressaques de la teva vida, no és un plà perfecte però ens fotrem un fart de riure ;)

Ire dijo...

Estoy con Joan, hay que relajarse Juli... probablemente se te ha escapado, o igual está por aparecer, otra variable que equilibre la balanza. Quizás venga de la mano de X,Y o Z. Así que, con una sonrisa, que nunca sabes cuándo va a aparecer :)
Un beso, y mucho ánimo!

(y menos mal que el valenciano se lee más fácilmente que se escucha ^^)

Saül dijo...

Si es rasca baix la superfície de les vides de x, y i z de segur que també es trobaran imperfeccions.

Una cosa és la nostra vida, i una altra la imatge que projectem, sobretot al treball, i més al principi, on tots volen causar bona impressió.

I segur que x,y i z pensen de j, que porta una vida perfecta. A part d'haver trobat un bon treball, té temps per a tocar la guitarra, o per a perdre's un dies d'acampada amb els scouts. I també l'admiraran.

A més x,y i z no tenen la tremenda sort que té J de tindre a S com amics, jajaja.

Au penjat, ens veiem... dijous?

Nando dijo...

Es que els poetes sou melancólics de serie collons, jeje.

La teua vida mola Juli. Has viscut dos anys a una ciutat que flipes, pasan-t'ho genial, i ara costa acostumar-se, o trobar incentius a casa. Por tinc jo de tornar a Alzira. Peró em sé més d'un que no et diria que no a una cervessa en acabar la feina. El futur el pots planetjar amb Saül (quan jugar una partideta de tennis taula, o on eixir la següent vegada de festa). Més enllà no val la pena planetjar res, que desprès se'n va tot a fer la mà i se't queda l'equip en quadro, encara que entenc que de vegades abelliç mirar al futur d'eixa manera, i amb algú.

Si el tema va per trobar a faltar el folleteo, et dirè que Saül em va tractar molt be a Estocolm :)

Au crack!