(Ja sé que açò que em passa, no és res de l'altre món...)
Tinc l'ànima coenta com la planta d'un peu.
Em pessen les sabates com si fossen de plom.
No tinc ganes d'escriure, si vols que et parle clar.
Només tinc ganes ara, de rascar-me els genolls.
Vicent Andrés Estellés
