Archivo

- "Al vertir sal en un sistema de agua con hielo, ésta baja el punto de fusión del hielo incluso por debajo de -10ºC. Cualquier cosa que pongas a refrigerar, se helará enseguida, porque el calor para fundir el hielo lo tomará del elemento a más temperatura".

- "Los microondas funcionan emitiendo una radiación electromagnética de 2,45 GHz que hace vibrar las moléculas de agua contenidas en el interior de los alimentos. De esta manera se calientan, y no lo hacen, por ejemplo, los vasos de cristal".

Conversaciones interesantes... Feliz San Valentín, a ti que puedes, si lo celebras.

FOTO: "Mensajes escondidos en imágenes de archivo."

La darrera vegada

Exactament 8 mesos i 11 dies des de la darrera vegada que et vaig vore. Entremig, com sempre, et marxes i apagues la tele. Estaria bé deixar-la engegada, sentir mentretant soroll de tu. A la fi de l'espera, com sempre, me'n recorde de tu, tinc ganes de guitarra, hi ha molts compromisos, però també temps per quedar.

Així que allí em tens, segut a un banc, com sempre. Aguardant que arribes una mica tard. Esperant divisar el teus cabells, i després a tu, apropar-te a sobre d'una bicicleta. Com sempre. I jo no sé molt bé què dir 8 mesos i 11 dies després; que estàs igual, radiant, com sempre, que el temps no passa per tu. Són eixes coses que pense, les que calle, i altres que no raone, les que dic atolondrat. Tu xarres molt apresa i et molesta la calor. No ho dic més. Com sempre.

Et prepare una sorpresa. Et sorprenc amb un nou pis, i t'agrada molt. A mi m'il·lusiona que t'agrade. El compares amb el teu, i dius no té color. La comparació és, però, improcedent. No es poden comparar dos llars per albergar dos vides distintes. Dinem de menú al costat de casa. Compartir plats és bell i es proben més coses.

Et faig un resum dels meus últims mesos de vida. Quina tabarra de monòleg. Ara parla tu, que jo també vull saber-ne. Tot et va bé, dolç, equilibrat. Dius que si vaig a Karlsruhe, que si em compres entrades, mare quin susto si ho arribes a fer! Després has de marxar, han passat quasi dues hores i no hem parlat de res trascendent. Insuficient, fins i tot, per ficar-nos al dia.

Vols pagar, però no et deixe a dures penes. Després tornem a pujar, i ja te'n anaves però ahí el tens. El meu llibre. El teu llibre. O bé, un llibre que parlarà de nosatres, quan cap dels dos estiga. Somrius travesa, fullejes, murmures algo, el guardes amb cel. El vols pagar, però jo no et deixe. T'emperres, no puc detindre't. No vull els teus diners perquè em pesen com un plom a la butxaca. Per això els donaria al primer que me'ls demanà al carrer Colón. Perdona'm.

T'acompanye al carrer, per l'acera, al semàfor. Ja falten 10 segons, i altra vegada has passat com un llamp, com un huracà; vull dir sense poder gens vore't, vull dir sense poder gens detindre't. Ja falten 5 segons, i t'abrace, torp, com sempre. I en el darrer segon et soltes i t'allunyes com una papallona. Jo em quede quiet, molt sol, i em ve al cap aquell sonet que vaig escriure pensant en tots aquestos darrers segons:

Siempre que me secuestras se me olvida,
intentar escapar, pedir rescate,
me impregno de tu bálsamo, suicida,
me acicalo de ti, completo orate.

Después, a la hora de la despedida,
escurren lágrimas hasta el gaznate,
si detrás de tu adiós hay otra vida,
que baje Dios y que me la arrebate.

Insensato, síndrome de Estocolmo,
estoy pidiéndole peras al olmo,
la paz que tu presencia vaticina.

Me encara la impiedad de otro combate,
y te recuerdo, cuerdo de remate,
ángel, alada, blanca, hada madrina.

Entrega en mà. Somni complit. Descanse tranquil. I aquesta és la darrera vegada que tinc que parlar de tu.


P.D.: Molt prompte, El Bosón de Higgs trenca el sil·lenci i torna amb la crònica d'una nova vida. No s'ho perdeu!

GT de Nadal

O la Gran Trucada de Nadal.

I es qué quan s'acosta Nadal, eixa inquebrantable societat limitada que són els Tipets organitza la partida de truc més fraticida i a cara de gos es puga concebir. L'event consisteix, bàsicament, en comprar sopar-basura, molta 'burra', i jugar a les cartes fins que el cos aguante o algú mora en l'intent.

La novetat d'aquest any era la incorporació, a les condicions de la partida, d'elements de disfressa estrafalaris per amenitzar o, tant si bé, treure de record una foto graciosa com aquesta.

Es venien establint certs precedents que només els ilusos de Saül, Tipet i Albert volien creure que es convertirien en habituals. Tots tenen males partides, i la que jugàrem l'any passat Leandre, Carles i jo va ser realment nefasta, a més de tampoc haver-se emportat la victòria dos anys enrere. Aleshores, les ànsies de revenja eren manifestes.

La partida va transcòrrer amb dos elements totalment al marge, jugant unes mans paral·leles a la realitat: Albert i jo vam trobar prompte el camí de l'alcohol, de manera què tornar amb 28 no ens donava gens de respecte. Mentre jo ficava l'espectacle i el risc, Leandre, que és l'home que es trau el Grau Superior de Valencià sense voler, sempre hi guardava una bona tranca per a les millors ocasions.

Però si hi havia un home en forma aquest era Carles, destrossant el mite aquell sense fonaments de "afortunado en el juego, desgraciado en amores". Va colar un terrible joc fora en la darrera mà, i jo, amb l'èxtasi de la victòria que se'ns negava ja molt de temps, vaig acabar-hi damunt de la taula amb els pantalons baixats com havia promés hores abans, mentre Saül mirava incrèdul el meu penjoll. Aquesta és la darrera imatge que tinc de la nit.

Pot ser aquesta cel·lebració a l'estil 'Amèrica guanya la Ryder Cup' va ser desmesurada, però qui es controla baix els efectes de la beguda i de la revenja materialitzada... A la fi, l'objectiu era convertir la GT de Nadal en un event memorable, i pense que es va aconseguir.

P.D.: Algunes persones tornen de vegades a aparèixer per recordar-nos que hi ha vida més enllà d'ú mateix, i una vesprada de diumenge es trastoca per acabar agafant-se fort a una mà freda, plorant sobre una taula i cantant baix la plutja.